Crònica de la Gran Nit Onion

La del passat 3 de novembre a l’Auditori Can Balasch va ser una d’aquelles nits que deixen una petjada perdurable en la memòria dels assistents. I es que són molt poques les ocasions on un té l’oportunitat de veure a tres personatges de la talla intel·lectual i artística d’en Guille Milkyway, en Pol Antràs i en Luís Quiles obrir de bat a bat la seva ànima a l’audiència i exposar amb absoluta franquesa tota mena de detalls sbre la seva trajectòria professional.

De la profunda infelicitat a la recerca del somni

L’acte es va iniciar amb una breu presentació institucional a càrrec del President de la Xarxa Onion (Martí Saíz, de Cèl-lua Acció Creativa), després de la qual el periodista i moderador Òscar Gid va convidar els tres ponents a explicar els seus inicis professionals. El primer a parlar va ser en Guille, el qual va dir que, després d’estudiar Administració i Direcció d’Empreses, va entrar a treballar a la multinacional Nestlé, on va anar ascendint en responsabilitat i remuneració dins el departament de marketing. “Tenia una molt bona posició, amb un gran sou, però era profundament infeliç i cada diumenge em posava literalment a plorar al menjador de casa pensant que dilluns havia de tornar a treballar. La meva passió era la música. Dormia tres hores al dia perquè em passava les nits composant cançons i pensava que mai podria dedicar-me professionalment a la música, no tenia cap mena de confiança en mi mateix”. Va explicar que finalment un dia, just una setmana abans d’anar a viure a Suïssa per ocupar un nou càrrec directiu a Nestlé, es va atrevir a dir no per primer cop a la seva vida i va abandonar l’empresa davant la incredulitat de tot el seu entorn. Va decidir llançar-se a la piscina i jugar-s’ho tot a la seva gran passió. “La sort real és tenir una passió. Quan ho deixes tot per un somni, te n’adones que és possible, que tots portem uns aclucalls com els cavalls per no veure que la realitat és molt més àmplia del que ens volen fer creure. El preu que vaig pagar per deixar l’estabilitat va ser alt, però no prou alt per seguir fent una feina que em feia infeliç. Vaig dir-me a mi mateix que mai en la meva vida tornaria a fer una cosa que no m’agradés”.

El segon a intervenir va ser en Pol Antrás, que va explicar els seus inicis professionals en un taller de mecanització, treballant deu hores al dia com a torner-fresador “amb quatre companys que parlaven tot el dia de tetes i de futbol”. La seva passió eren la música heavy i el disseny, però ell no sabia tocar cap instrument ni dibuixar. Davant la infelicitat en la que es trobava va decidir, als vint-i-cinc anys, començar a estudiar disseny a l’Escola Illa. A través d’un amic, va poder entrar a l’empresa de moda Kaotico, on el van fer fora al cap d’un temps. “Fer-me fora de Kaotico va ser el favor més gran que m’han fet a la vida. Com que em vaig quedar sense res, ja no tenia res a perdre i em vaig posar a fer el que realment m’agradava: dissenyar cartells, samarretes i portades de discos per grups de música Doom. Els que ens agrada aquest tipus de música som una minoria, uns freaks. Gràcies a internet, he pogut arribar a milers de freaks com jo d’arreu del món. M’ha funcionat perquè faig el que m’agrada”.

Finalment va arribar el torn d’en Luís Quiles, que tot just acabava d’arribar d’Itàlia, de la gira promocional de seu nou llibre. En Luís va destacar que, a diferència dels altres dos convidats, ell des dels seus inicis ja era dibuixant professional. Tot i així, dibuixava còmics sota les ordres de tercers en una empresa i, malgrat el seu èxit i reconeixement dins l’empresa, sentia enormes contradiccions dintre seu. “Llegó un momento en que mi vida se iba a la mierda, y yo la acabé de empujar hacía allí, perdiéndome en una vorágine de alcohol y fiesta. Harto de todo, dejé de dibujar cómics, me hundí, y acabé limpiando limpiar las salas del Cine Imperial de Sabadell. Como estaba cabreado con el mundo, cuando salía del cine hacía unos dibujos contra los americanos blancos y republicanos, y los enviaba para putearlos a sus páginas web de referencia”. Va explicar que el seu entorn més proper li deia que allò que feia no era dibuixar, que era un perdedor, que no tenia cap mena de futur. No obstant, un dia, de sobte, va començar a rebre nombroses sol·licituds de seguiment a través de Instagram, fins arribar als més de 200.000 seguidors per tot el món que té avui en dia i que li financen els llibres a través de campanyes de crowfunding. “He tenido éxito en la vida porque he ido por el lado equivocado”.

img_4107
Una mostra de les il·lustracions provocadores de Luís Quiles

L’obstacle de l’emprenedor és un mateix

Després de les intervencions inicials, la taula rodona va transcórrer de manera molt amena, tractant diverses qüestions relacionades amb el fet d’emprendre un projecte personal. Els tres convidats van coincidir que el principal obstacle per un emprenedor és un mateix i la poca confiança en les pròpies possibilitats. “Tú mismo eres tu propio enemigo porque te cierras puertas” va dir en Luís. També van ressaltar la importància de ser fidel a un mateix i de no intentar complaure. “A diferència de les multinacionals, que fan un estudi de marketing per veure què vol el mercat i després segueixen una estratègia push per penetrar en el mercat, el que faig jo com a músic no és el que crec que agradarà a la gent sinó el que m’agrada a mi. És la millor manera d’arribar a la gent.” va dir en Guille i va afegir que “Quan en Jordi Basté posa les meves cançons a El Món a Rac1, ell ho fa perquè és amic meu i li agrada la meva música, però em situa en un problema. Jo sóc conscient que la música que faig interessa a molt poca gent, a una minoria. Per tant, quan la posen al programa de màxima audiència de la ràdio a Catalunya, genera tota mena de reaccions contràries, i la gent protesta, em critica i m’acusen d’enxufat. Jo, que sóc una persona que odia els conflictes i que sempre vol quedar bé amb tothom, ho passo fatal”.

En Luís Quiles, en canvi, va manifestar que l’èxit del seu treball es basa en provocar reaccions contràries. “Cuando llevo unes semanas en que nadie me insulta, me pongo nervioso. Me pregunto qué estoy haciendo mal”. Tots van coincidir en la importància de saber dir que no, en refusar feines en les quals no es senten identificats. “Me ofrecieron pintar un mural erótico en un puticlub de lujo. Me ofrecían mucho dinero, però me negué por coherencia con mi trabajo” va explicar en Luis. “Jo he hagut de dir que no a fer dissenys per grups d’altres estils musicals” va afegir en Pol.

El paper de les xarxes socials

En un segon bloc, el moderador va preguntar als convidats sobre com promocionaven la seva activitat i, en concret, sobre el paper de les xarxes socials en aquesta promoció. En Pol i en Luís van coincidir en el fet que internet i les xarxes socials han sigut una plataforma clau per a poder tenir èxit en les seves respectives carreres professionals. Els tres convidats van mostrar-se escèptics amb el paper dels community managers externs, ja que acaben donant una imatge freda i distant de la marca personal. “A les xarxes socials, el més important és el sentit comú i transmetre els teus valors” va dir en Pol. Pel que fa a la generació d’ingressos i el finançament de la seva activitat, en Pol i en Luís van dir que mai s’havien hagut d’endeutar. Per contra, en Guille va explicar que quan va de gira amb La Casa Azul és habitual que demani préstecs bancaris per poder finançar tota la infraestructura, com ara furgonetes i equips audiovisuals. “Abans de sortir de gira, sempre faig un pressupost realista, preveient els ingressos i les despeses. En les gires, predomina l’austeritat. Ja ens agradaria menjar percebes, per exemple, quan toquem a Galícia, però som prudents i anem de menú. Seguir el teu somni a vegades implica també algunes renúncies materials”.

img_3787

Torn de preguntes, cloenda i sopar

En el darrer tram de la taula rodona, els assistents van fer diverses preguntes als convidats. D’especial interès va ser l’observació d’una mare que havia assistit a l’acte amb el seu fill i que va ressaltar la condició d’homes dels tres convidats. Va dir que, com a dona i com a mare, a ella li resultava molt més difícil la conciliació de la vida professional. Es va proposar de tractar aquesta qüestió tan interessant en un futur acte de la Xarxa Onion.

Els tres convidats van coincidir en que la seva feina era sovint molt solitària, quelcom que comú a gran part dels emprenedors. Van destacar la importància de trobar espais, com ara la Xarxa Onion, perquè l’emprenedor es senti acompanyat i pugui intercanviar experiències amb d’altres persones que es troben en la seva mateixa situació.

L’acte es va cloure amb l’agraïment institucional a convidats, assistents i a l’Ajuntament de Sabadell, per la cessió de l’espai, a càrrec d’un membre de la junta de la Xarxa Onion, l’Arnau Bonada, d’Agper Economistes i Advocats. Després de nombroses fotografies i intercanvis d’impressions entre els assistents, una vintena de persones van baixar al restaurant Velódrom per i fer una mica de networking. En el sopar van predominar el bon rotllo i les rialles, i es van explicar nombroses anècdotes del món de la música i del disseny, les quals no reproduirem aquí per respecte i discreció envers els convidats.

Acabem aquesta breu crònica d’una nit que va fer honor al títol de Gran Nit Onion. Esperem que tots els assistents la gaudissin tant com nosaltres i que, els que no hi van poder ser, s’animin i vinguin als propers actes que farem. Acabem amb una última reflexió que ens va deixar en Guille “La gran multinacional no crea, simplement es dedica a comprar empreses més petites per créixer obsessivament amb únic objectiu de generar diners pels seus accionistes; en canvi, l’autònom, l’emprenedor i el petit empresari són més propers a l’artesà, al gremi, fan de la seva professió una manera de viure, d’entendre la vida. Segui així” Acabat el sopar, de ben segur que tots els assistents ens vam ficar al llit una mica més a prop dels nostres petits, grans somnis.

Crònica d’Arnau Bonada, soci d’Agper i membre de la Junta de Xarxa Onion

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *