L’arquitecte “està en perill d’extinció”

Una breu introducció i la presentació dels convidats, per part de Carles Puig en la seva funció de moderador, va iniciar l’acte: ” Segons en Jordi Ludevid, president del CSCAE (Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España), al 2009 nomes 10% de projectes respecte any 2000, hi ha 1 arquitecte per cada 755 habitants a Espanya, en comparació amb França en el que hi ha 1 arquitecte per cada 2212 habitants”.

Vicente Guallart: Arquitecte. Va obrir el seu propi estudi a Barcelona l’any 1992. Combina la seva activitat professional amb la recerca i projectes educatius. En l’actualitat és Director de l’IAAC (Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya). Entre els seus projectes i obres més rellevants destaquen la reconstrucció d’una cantera a Dènia, 3 ports al Nord de Taiwan o la Sharing Tower en el barri de la Torre, a Valencia, i altres projectes que han estat premiats en diferents convocatòries. La seva obra ha estat extensament publicada i exposada internacionalment a la vegada que ha estat conferenciant en diferents ciutats i universitats europees i nord-americanes.

David Lorente: Arquitecte. L’any 2000, juntament amb Josep Ricart, Xavier Ros i Roger Tudó  funda H ARQUITECTES, una empresa de serveis d’arquitectura formada per un equip de 12 persones. Ha estat guanyador de diversos concursos d’arquitectura com la Residència d’estudiants de l’ETSAV, l’escola de primària Sant Nicolau de Sabadell o el Palau de Congressos de Ciutadella de Menorca entre d’altres. També ha estat guanyador de diversos premis de reconeixement a la seva obra construïda com la 4ª i 5ª biennal d’arquitectura del Vallès, 5ª edició dels Premis Joves arquitectes de Catalunya  i finalista dels premis FAD.

Enric Massip: Arquitecte. Professor de Projectes de la UPC i amb una àmplia experiencia docent a nivell internacional. El seu treball teòric ha estat publicat en diversos articles i llibres. L’any 1990 funda EMBA_ESTUDI MASSIP-BOSCH ARQUITECTES, amb el que ha resultat guanyador en diferents concursos d’arquitectura, entre els que destaquen la torre Diagonal ZeroZero, actualment en construcció, l’edifici d’usos mixtes Vullpalleres a Sant Cugat del Vallès, el nou Centre Penitenciari de Tàrrega i la Seu i Centre logístic de TJ Collection a Moscú.  La seva obra ha estat seleccionada o premiada en diferents convocatòries com els Premis FAD d’arquitectura,  la Biennal d’arquitectura del Vallès o la Biennal del Paisatge entre d’altres.

Xavier Vancells: Arquitecte. Compagina la seva activitat professional amb la docència com a Professor Coordinador del Taller de Arquitectura a l’ETSAV – UPC. L’any 2000 creà l’estudi FFPV Arquitectura junt amb Franc Fernández i Carles Puig.  L’any 2006 va fundar XVA, Xavier Vancells Arquitectura. Ha estat finalista pels premis FAD d’arquitectura i ha estat premiada en la 2ª i 4ª Biennal d’arquitectura del Vallès. Entre els seus projectes i obres destaquen el Centro de Arte Contemporáneo de Huarte, a Navarra, el nou Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i diversos projectes d’habitatge social a Terrassa i Barcelona amb els que ha estat finalista dels Premis FAD.

El debat va començar amb una valoració individual de cadascun dels convidats sobre com entenien aquests moments d’incertesa (o crisi) i quina ha estat la seva reacció:

Enric Massip: “no ha estat una crisi sobtada, si no que ja es veia a venir”. Va insistir, pero amb un to més optimista, que les oportunitats que tota crisi genera no es basaran en la forma com s’ha fet les coses fins ara i que per tant cal un esforç per repensar-les. En el seu cas particular en el seu despatx, han optat per la internacionalització “obrint camins fora”, no només com ha estratègia per fer-hi front, ja que de sempre han tingut aquesta inquietud. Els arquitectes catalans tenen prestigi internacional, un intangible que es pot aprofitar.

Xavier Vancells: d’acord amb el plantejament d’Enric Massip, afegeix que l’anomenada arquitectura “espectacle”, feta pels “arquitectes estrella”, és una inversió per a les ciutats que els permet posicionar-se a escala global, de la que, potencialment s’en pot treure molt beneficis.

David Lorente: considera que els últims 10 anys potser han estat extraordinaris pero és un cicle que ja s’ha acabat. Fa la següent reflexió: “quin ha de ser el paper de l’arquitecte?, potser s’han de buscar noves definicions” i es pregunta que es que pot aportar l’arquitecte: “edificar?, posar ordre?, sensibilitat?; per arribar a la conclusió de que cadascun ha de poder aportar el que sap fer millor.

Vicente Guallart: Comenta que ha d’haver-hi un canvi de paradigma, una nova forma d’entendre l’arquitectura. Els arquitectes en els propers anys hauran d’adaptar-se a unes noves condicions de treball en xarxa i “inventar-se” els encàrrecs. Carrega contra l’inmobilisme de les convencions establertes i proposa com alternatives el treball en xarxa, la internacionalització, i la recerca i la innovació. Afegeix que:” cal buscar els diners i la financiació, que n’hi ha”

El torn de preguntes posterior va començar amb per la gestió interna dels respectius despatxos: per adaptar-se a aquesta situació d’incertesa, ha calgut fer canvis organitzatius? Quin és el model de despatx pot adaptar-se millor a aquesta situació?

David Lorente: “El nostre despatx no s’ha aprofitat de la desmesura dels passats anys” i tot que han hagut de fer algun ajustament de personal, “no hem notat de formatraumàtica”. Comenta que els despatxos grans permeten afrontar grans projectes, pero es perd la relació del arquitecte amb la obra, amb els tecnics i constructors. Aposta per “un despatx petit per mantenir aquest constant treball amb la obra pero prou gran per afrontar els projectes amb garanties”. Apunta pero, que, el més important es: “escollir que vols ser, que vols fer”.

Enric Massip: “la mida no importa” comentari que va arrencar somriures dels assistents, comenta que a païssos com Japó o els EUA conviuen tot tipus de despatxos d’arquitectes, “a França són populars els despatxos de 1 o 2 persones”. Afegeix que tot depen de les possibilitats i objectius de cadascú i moltes vegades del context. Descriu la situació dels anys passats com a “anòmala” fruit de la especulació. Per fer front al descens d’encàrrecs al 2008 van haver de reduir la plantilla, pero en canvi a l’any passat (2009) van haver-la d’ampliar. Considera que la dimensió del despatx no és important sino la intensitat del treball, “per aconseguir projectes que tinguin anima”. Per al seu despatx aspira a mantenir la dimensió actual i aspirar a projectes grans per “engrescar” a d’altres professionals. “Generar oportunitats i organitzar la feina”.

Xavier Vancells: “és imprescindible tenir una estructura flexible” comenta que cal disposar d’un equip “base” amb gent de molt confiança i ampliar-lo amb col·laboradors externs, els millors de cada especialitat, aixó permet: 1) obtenir una millor qualitat en el projectes, 2) donar-hi un tret distintiu per diferenciar-se. Considera que, ara que s’hareduit el volum de feina i per tant es diposa de temps, és el moment de aprofitar per millorar les capacitats del despatx: plantejar-se com estalviar en la construcció i manteniment dels edificis, formar-se i “destinar recursos” a la comunicació del projectes.

Vicente Guallart: “el promotor ha mort” segons Guallart la crisi ha matat al promotor i l’arquitecte, com en el passat o feien amb la construccio de catedrals, ha d’assumir aquest paper. L’arquitecte ha de passar a “l’ofensiva”, a Catalunya, històricament hi ha hagut moviments renovadors com la reinaxença, el Gatpac i reivindica el paper de lideratge del arquitecte en el procés de transformació de la societat i el seu entorn, ja que si no seràn altres professions emergents les que ocuparan aquest lloc i afegeix que ” l’arquitecte esta enperil d’extinció”.

En aquest moment es va establir un interessant debat sobre el paper de l’arquitecte en l’actualitat. Un cop finalitzat, el moderador, Carles Puig llença una nova bateria de preguntes sobre quina es l’’estratègia de màrqueting dirigida a nous encàrrecs: “Com reaccioneu davant l’alt número de despatxos que es presenten als pocs  concursos d’obra pública? Heu focalitzat l’estratègia en clients de referència o n’heu buscat de nous?. Us heu plantejat aliances nacionals o internacionals?”. I en matèria de comunicació: Quin és el missatge corporatiu més adient a aquesta nova situació? Feu més difusió dels vostres projectes?. Heu explorat noves vies de comunicació?

David Lorente: es postula en contra dels concursos oberts per que ho considera “un dispendi d’energia” i proposa la fòrmula del concurs restringit.

Xavier Vancells: tot i que també ho considera una mala pràctica diu que no li sembla que hi hagi alternatives. Com a positiu, afegeix que “als despatxos mitjans, si els concursos són nets, els hi dòna possibilitats”. Afegeix pero, que ara, més que mai, és necessari treballar en col·laboració i sumar currículums per aconseguir encàrrecs.”Posar-se d’acord porta molta feina  i, a vegades, es poden generar conflictes”.

Vicente Guallart: “jo vaig perdre 17 concurs consecutius aquí, en canvi a Taiwan vaig guanyar-los”, així inicia la seva intervenció en Guallart, i continua reclamant més transparència en aquest procesos. Afegeix que des de l’IAAC (organisme que ell dirigeix) estan treballant amb la Federació de municipis per establir unes noves regles: conèixer qui són els membres del jurat i fer públic que que vota cada membre del jurat, són algunes d’aquestes. A les que Enric Massip afegeix que el jurat hauria de donar a conèixer el seu currículum.

Enric Massip: el seu cas també es força aclaridor, de més 200 projectes només n’ha construit uns 15. Cal, però, “aprofitar les oportunitats i no perdre el objectiu de qualitat”.

Xavier Vancells: actualment les noves tecnologies són un avantage que facilita la creació de projectes, el treball en xarxa, fer-ne difusió i establir xarxes de relacions.

Vicente Guallart: les noves tecnologies poden permetre recuperar al arquitecte el lideratge social perdut. Posa com a exemple el descens de la compra de llibres i revistes d’arquitectura per part dels estudiants, que, en canvi, són àvids comsumidors de blogs i imatges a internet. Les referències actualment són els blogs.

El debat va continuar obrint el torn de preguntes als assistents, moment en el que van sorgir nous temes d’interés sobre els criteris per a la “compra” de serveis d’arquitectura i el treball del arquitecte amb d’altres disciplines, deprés de les respostes dels convidats es va donar per finalitzat el debat.

Proper esdeviment de la Xarxa Onion: Moments difícils per l’arquitectura? Oportunitats en un context d’incertesa

Debat Xarxa Onion - Moments dificil per l'arquitectura

Què fas el proper 8 de Febrer?

Et proposem que vinguis a un debat, que potser t’ajudarà: cinc arquitectes de renom compartiran la seva experiència de com afrontar aquests moments d’incertesa en el sector. Oportunitats, estratègies, quin és el futur de l’arquitectura?

Serà espectacular, no t’ho pots perdre!

Qui són?

Moderador:
Carles Puig : Arquitecte amb una àmplia experiència com a docent.

Convidats:

Vicente Guallart : Arquitecte i urbanista amb una llarga i reconeguda activitat docent. Director del Institute for Advanced Achitecture of Catalonia (IAAC).

Iñaki Alday : Arquitecte i paisatgista. Guanyador del premi FAD 2009 en la categoria de Ciutat i Paisatge pel projecte del Parque del Agua, recinte de l’ExpoZaragoza. Finalment no podrà assistir per compromisos professionals als EUA

Xavier Vancells : Arquitecte. Compagina la seva activitat professional amb la docència com a Professor Coordinador del Taller de Arquitectura a l’ETSAV – UPC

David Lorente : Arquitecte. Responsable de la direcció de l’estudi Harquitectes de Sabadell. Guanyadors Biennal d’Arquitectura del Vallès per segona vegada consecutiva. Finalistes dels premis FAD en la categoria d’edificació.

Enric Massip : Arquitecte. Professor de Projectes de la UPC i amb una àmplia experiencia docent a nivell internacional. El seu treball teòric ha estat publicat en diversos articles i llibres. Entre les obres realitzades en el seu estudi EMBA destaca la torre Diagonal ZeroZero.

Vull venir, on i quan?

Dilluns dia 08/02/2010 de 18.00 a 20.00

Al Casal Pere Quart (sala d’actes)
Rambla, 69 – Sabadell  (ubicació)

Tot seguit, hi haurà un sopar informal amb els ponents exclusiu per a membres d’Onion. Uneix-te a la xarxa!

Inscripcions

Acces lliure i gratuit. Ens agradaria saber, pero, qui vindrà. Envia’ns, si us plau, les teves dades (nom, cognoms, email, adreça completa, telèfon, empresa, web) a info@xarxaonion.org

Us hi esperem!

finalistes dels premis FAD en la categoria d’edificació.

La Xarxa OniON presenta la seva activitat a l’alcalde de Sabadell

Trobada amb l'alcalde
Alguns dels membres de la “Xarxa ONiON” ens hem reunit aquest matí (25/01/2010) amb l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, i amb la tinenta d’alcalde de Treball, Formació, Indústria i Innovació, Montserrat Capdevila.

Aquesta trobada ha servit per : presentar la xarxa a l’alcalde així com per conèixer de primera mà el futur projecte del Centre d’empreses Industrials de Can Roqueta, projecte aquest sobre el que hem tingut ocasió d’intercanviar opinions i sobre el que esperem poder participar en la seva elaboració.

A més, els membres de la “Xarxa ONiON” hem tinguta la oportunitat de manifestat la nostra voluntat de participar en totes les activitats i iniciatives dirigides a fomentar l’esperit emprenedor, mitjançant la formació i la sensibilització dels nois i noies dels instituts i universitats de la nostra ciutat.

L’Ajuntament de Sabadell, a través de l’area de Promoció Econòmica (Vapor Llonch) col·labora amb l’Associació empresarial “Xarxa ONiON”, donant-nos suport en la gestió i en la cessió d’espais per a la activitats.

La trobada d’avui a:  l’Avui+ i Radio Sabadell

Fes realitat els teus somnis!

D’encoratgadora hauriem de descriure la presència d’en Xavier Verdaguer i en Dídac Lee a l’esdeveniment del passat dia 21 (21/12/2009) de la Xarxa Onion. Aquests 2 grans referents de l’emprenedoria catalana van compartir algunes de les seves experiències (algunes fins hi tot intimes) amb els assistents. Varen comentar aspectes de la seva trajectoria, exits, fracasos, anecdotes i especialment la seva experiencia “americana”, el seu nou repte.

El format de l’esdeveniment de entrevista entre ells, proposat per el propi Dídac Lee, va ser extraordinari, en paraules d’en Dídac: ” es tracta d’una Jam session, sense guio ni estructura… només ritme”. Despres de les corresponents presentacions la jam session van començar de la millor manera amb una precisa descripció de emprenedor per part de Didac Lee: ” un emprenedor es la persona que materialitza els seus somnis (professionals o personals)… que converteix una idea en una realitat asumint un risc”.

En Xavier, que actualment viu a Palo Alto, California estudiant a Stanford i engegant un nou projecte, a preguntes d’en Dídac, va comparar Silicon Valley, al nord de califòrnia, als EUA, amb Catalunya: “hi ha semblances: qualitat de vida, universitat, una gran ciutat (San Francisco, aquí Barcelona), natura, talent…” sembla pero que hi ha pero hi ha tres aspectes que els fa diferents, un de cultural, el tarannà dels norteamericans: 1) l’esperit de superació, tothom s’ho ha de guanyar, són molt ambiciosos, organitzats, optimistes i tenen una actitud mental positiva; 2) estan sempre disposats a ajudar-te, son propers, accessibles, i els interesa per sobre de tot les teves idees i teva capacitat i la del teu equip, no importa d’on siguis (allà tots són immigrants!); 3) no tenen por del fracàs. Per un altre banda hi ha un fluxe permanent de coneixement entre la universitat i l’empresa. I, finalment, hi ha capital risc, que inverteix en innovació, en possibilitats, en potencial

Ambdos emprenedors han superat moments difícils durant la seva trajectoria. La recepte d’en Xavier per sortir de la crisi de les puntocom al 2000-2001 (20 empleats i sense poder pagar les nomines): “centrarse en l’equip huma, ser transparent i explicar la situació…”, tenir idees i projectes, ser generós i donar participació de l’empresa a qui es va quedar. En Dídac també va patir al 2003: “guanyavem sense baixar de l’autobús”, ens va explicar que: “l’esser huma es tan vago que fins que no es trova amb l’espasa contra la pared no reacciona”, aquest entrebanc el va fer reaccionar “em vaig pendre en serio aixó de ser emprenedor” i… van passar de 30 a 250 persones.

Van coincidir en que les crisis són necessaries i positives per que fomenten la creativitat, són un estímul, t’obligar a repensar i optimitzar procesos, innovar per diferenciar-te i estalviar costos i a mes… “despres de la crisi hi ha menys competidors!!!”

Crear equip i gestionar-ne talent, centrar-lo en el creixement del negoci i les necessitats del client, eliminar les pedres del camí, aconseguir rodar fluidament i aillar-lo de la resta de coses són les qüestions que va destacar en Dídac Lee (reconegut culé) a la intencionada pregunta “Quina lliçó s’ha d’apendre del barça d’aquest any?”. Les preguntes d’en Xavier Verdaguer sobre els referents d’en Didac van continuar fent menció als seus pares: ” …els meus pares van venir de Taiwan, fa 40 anys… llavors aquí uns asiàtics…eren uns bitxos raros!!” d’ells va destacar que ha aprés: 1) No tenir por d’embarcarse en una aventura; 2) esperit de superació “es van ficar en un negoci que no tenien ni idea (restaurant xinés)… els dissabtes al vespre no tenien clients”; 3) innovacio, creativitat, fer les coses diferents: “La meva mare és molt innovadora… tot i no ser cuinera, o potser gràcies a aixó, va pensar en fer menjar xinés amb productes de l’Ampurdà” , cuina oriental amb productes occidentals… fa 40 anys!!; 4) Saber valorar les coses “…van passar de mi quan vaig começar”, no li van donar diners per iniciar la seva “aventura”. Els origens humils i aquests referents paterns també han estat motivadors per a en Xavier dels que va destacar la cultura de l’esforç (“valor molt positiu dels catalans”), “són gent que han lluitat molt”.

“Com es quantifica l’esforç?” va preguntar en Didac a en Xavier en aquest punt, ja més intim, de l’entrevista: “… es pot tenir una vida comoda i segura, o ser un emprenedor i assumir més risc, amb més esforç (jornades de de 12/14 hores i vacances d’una setmana) i obtenir com a recompensa assolir sominis i sentirte viu!” ara bé, cal anar en compte per que els excessos poden repercutir en la salut, “vaig tenir un susto a Berlin, que em va fer replantejar algunes coses… cal treballar molt, pero sobretot, organitzar-se millor!!! “

Seguint amb aquests temes més personals en Didac va destacar la intensitat amb la que viu en Xavier, com es reflecteix clarament en el seu blog http://www.xavierverdaguer.com “bitacora para el recuerdo de pequeñas cosas que no quisiera olvidar”. “És el meu diari personal… escriure, per a mi és molt positiu, m’ha permés conèixer gent, hem fa mantenir-me despert i ser observador… tots estem fent el nostre camí i vas deixant petjada i el blog hem permet fer, de tant en tant, seguir aquest recorregut” destaca en Xavier la funció terapèutica i automotivadora (“…em serveix d’autoajuda”).

En aquest moment de l’esdeveniment i aprofitant el climàx creat per aquestes confessions més personals ambdós es van intercanviar regals públicament. En xavier va regalar a en Dídac el llibre “El Arte de Empezar” de Guy Kawasaki (conegut emprenedor nordamericà), signat pel mateix autor (veí californià d’en Xavier). En Dídac va regalar a en Xavier, un llibre sobre com conquerir el mercat xinés, potser la seva intenció era llançar-li un nou repte?

Arribats a aquest punt es va obrir el torn de preguntes dels assintents a l’esdeveniment per passar despres al “networking” en la que alguns, mentre dinavem, varem tenir el privilegi de continuar, en una conversa més informal, aprenent de les experiencies que ambdós emprenedors van tenir la generositat de compartir amb nosaltres… molt agraits!!

En resum, alguns conceptes clau per a empendre que ambdos varen mencionar: les motivacions, el treball i esforç, creure en un mateix i en les seves idees, i sobretot … ser capaços de sobreposar-se a les continues decepcions i obstacles que s’ens presentaran en el camí. La conclusió: emprendre no és només montar una empresa per guanyar-te la vida, és molt més, es una actitud davant la vida!!

Constitució de la xarxa ONiON

La Xarxa OniOn és una Associació d’Empresaris que busca promoure a través de la cooperació empresarial el negoci entre pimes, principalment de Sabadell i la seva àrea d’influència. Així, la seva finalitat principal és crear les condicions, espais i relacions per a impulsar la cooperació com a estratègia clau de consolidació i creixement de les seves empreses a través d’un model propi, autònom i independent, i una organització estable i sostenible.

Recentment, s’ha constituït després d’uns mesos intensos de definició estratègica i primeres passes tàctiques amb la organització de diversos events durant el 2009. Des dels seus òrgans de govern, el principal objectiu per al proper any és assolir la dimensió pretesa, que permeti un veritable creixement (tant personal com professional) dels empresaris involucrats.

Actualment, la xarxa es composa d’empresaris principalment del sector TMT (Tecnologia, Media i TIC) i de serveis a empreses, tot i que evidentment, estem oberts a qualsevol empresa amb voluntat de creixement. Els tres eixos principals són: coneixements, contactes/networking, i cooperació.

En aquest sentit, el dimecres dia 4 de Novembre a les 11h, al Viver d’Empreses (C/Ferrer de Blanes 25 – 08203 Sabadell), es farà una roda de premsa juntament amb la Montserrat Capdevila, regidora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Sabadell.

Força doncs, us animem a associar-vos!


La xarxa onion ja te el seu blog!!

logotip OnionLa finalitat de la Xarxa Onion és crear les condicions, espais i relacions per a impulsar la cooperació empresarial amb pimes que vulguin col.laborar com a estratègia clau de consolidació i creixement, a través d’un model propi mixte públic-privat i una organització estable i sostenible.

Onion és una xarxa de cooperació empresarial de caràcter públic amb participació privada de pimes en les decisions, gestió i organització, orientada al compromís i corresponsabilitat mutu.

La Xarxa Onion vol promoure negoci entre pimes de Sabadell i a seva àrea d’influència i també amb pimes de xarxes complementàries, intercanviant experiència, generant cooperació i accions conjuntes de consolidació i innovació, per una major eficiència dels recursos públics.